9 research outputs found

    Los mapas y la transición digital: una oportunidad para la geografía urbana crítica

    Get PDF
    Critical urban geography is particularly well placed to take advantage of the opportunities offered by the cartographic digital transition. In order to achieve this goal, however, it is necessary to develop renewed and creative cartographic practices. In this article we highlight some contributions, made from the so-called critical cartography, useful to understand the limitations imposed by the map as a research tool. We also identify some cartographic examples that show the advantages of representing urban social space from different spatial conceptions. A more reflexive and imaginative cartographic approach can also be useful for those people and groups that are beginning to without much previous cartographic experience or formal knowledge about the effect maps have on the reality they try to represent.La geografía urbana crítica se encuentra en una posición privilegiada para aprovechar las oportunidades que ofrece la transición digital cartográfica. Para conseguir este objetivo es necesario, sin embargo, desarrollar unas prácticas cartográficas renovadas y creativas. En este artículo destacamos algunas aportaciones, realizadas desde la denominada cartografía crítica, útiles para entender las limitaciones que impone el mapa como herramienta de investigación. También identificamos algunos ejemplos cartográficos que muestran las ventajas de representar el espacio social urbano desde concepciones espaciales diversas. Una aproximación cartográfica más reflexiva e imaginativa puede ser útil también para aquellas personas y colectivos que empiezan a realizar mapas sin mucha experiencia cartográfica previa ni conocimientos formales sobre los efectos que tienen los mapas sobre la realidad que tratan de representar

    Prácticas cartográficas para una geografía feminista : los mapas como herramientas críticas

    Get PDF
    Los cambios tecnológicos y conceptuales experimentados por la cartografía y los sistemas de información geográfica (SIG) en las últimas décadas han redefinido el papel y las posibilidades de los mapas como herramientas de investigación. En este artículo analizamos las contribuciones producidas en el contexto de las geografías feministas para recalibrar el papel y el potencial de las representaciones cartográficas actuales. Por un lado, sus propuestas han logrado afirmar la necesidad de adoptar una posición reflexiva hacia los mapas, tanto en el momento de su producción como en su uso y efectos. Por otro lado, la apropiación de estas tecnologías cartográficas desde posiciones feministas ha logrado transformar las prácticas cartográficas de manera aplicada y estratégica. Al convertirlas en tecnologías compatibles con sus principios, contienen un enorme potencial para toda persona o colectivo que utilice los mapas y los SIG como herramientas críticas y emancipadoras.Els canvis tecnològics i conceptuals experimentats per la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG) en les darreres dècades han redefinit el paper i les possibilitats dels mapes com a eines de recerca. En aquest article analitzem les contribucions produïdes en el context de les geografies feministes per revisar el paper i el potencial de les representacions cartogràfiques actuals. D'una banda, les seves propostes han aconseguit afirmar la necessitat d'adoptar una posició reflexiva cap als mapes, tant en el moment de la seva producció com en el seu ús i efectes. D'altra banda, l'apropiació d'aquestes tecnologies cartogràfiques des de posicions feministes ha aconseguit transformar les pràctiques cartogràfiques d'una manera aplicada i estratègica. En convertir-les en tecnologies compatibles amb els seus principis, contenen un enorme potencial per a tota persona o col·lectiu que utilitzi els mapes i els SIG com a eines crítiques i emancipadores.The technological and conceptual changes experienced by cartography and geographic information systems (GIS) in recent decades have redefined the role and potential of maps as research tools. However, it is in some areas of feminist geography where some of the most profound and influential reflections and contributions to recalibrate the role and potential of cartographic representations have occurred. On the one hand, their proposals have managed to affirm the need to adopt a reflective position towards their use. On the other hand, the commitment and appropriation of these cartographic technologies from feminist positions have managed to transform these tools and convert them into research technologies compatible with feminist principles and also with an important critical potential for any person or groups that use maps and GIS.Les changements technologiques et conceptuels dont la cartographie et les systèmes d'information géographique (SIG) ont fait l'objet au cours des dernières décennies ont redéfini le rôle et les possibilités des cartes en tant qu'outils de recherche. Cependant, c'est dans certains domaines de la géographie féministe que des réflexions et des contributions parmi les plus profondes et les plus influentes ont été produites pour recalibrer le rôle et le potentiel des représentations cartographiques. D'une part, leurs propositions ont réussi à affirmer la nécessité d'adopter une position réflexive vis-à-vis de leur utilisation. Par ailleurs, l'engagement et l'appropriation de ces technologies cartographiques par des positions féministes ont permis de transformer ces outils et de les convertir en technologies de recherche compatibles avec leurs principes ainsi qu'avec un potentiel critique énorme pour toute personne ou tout groupe utilisant des cartes et des SIG

    The role of socio-demographic determinants in the geo-spatial distribution of newly diagnosed HIV infections in small areas of Catalonia (Spain)

    Get PDF
    Spatial visualization of HIV surveillance data could improve the planning of programs to address the HIV epidemic. The objectives of the study were to describe the characteristics and the spatial distribution of newly diagnosed HIV infection in Catalonia and to identify factors associated with HIV infection rates. Surveillance data from the national registry were presented in the form of descriptive and ring maps and used to study the spatial distribution of new HIV diagnoses in Catalonia (2012-2016) and associated risk factors at the small area level (ABS, acronym for "basic health area" in Catalan). Incident cases were modeled using the following as predictors: type of municipality, prevalence of young men and migrant groups, GBMSM activity indicators, and other variables at the aggregated level. New HIV diagnoses are heterogeneously distributed across Catalonia. The predictors that proved to be significantly associated with a higher rate of new HIV diagnoses were ABS located in the city of Barcelona (IRR, 2.520; P < 0.001), a higher proportion of men aged 15-44 years (IRR, 1.193; P = 0.003), a higher proportion of GBMSM (IRR, 1.230; P = 0.030), a higher proportion of men from Western Europe (IRR, 1.281; P = 0.003), a higher proportion of men from Latin America (IRR, 1.260; P = 0.003), and a higher number of gay locations (IRR, 2.665; P < 0.001). No association was observed between the HIV diagnosis rate and economic deprivation. Ring maps revealed substantial spatial associations for the rate of new HIV diagnoses. New HIV diagnoses are concentrated in ABS located in urban areas. Our results show that, in the case of HIV infection, the socioeconomic deprivation index on which the Catalan government bases its budget allocation policies among the ABS should not be the only criterion used

    The role of socio-demographic determinants in the geo-spatial distribution of newly diagnosed HIV infections in small areas of Catalonia (Spain)

    Get PDF
    Background: Spatial visualization of HIV surveillance data could improve the planning of programs to address the HIV epidemic. The objectives of the study were to describe the characteristics and the spatial distribution of newly diagnosed HIV infection in Catalonia and to identify factors associated with HIV infection rates. Methods: Surveillance data from the national registry were presented in the form of descriptive and ring maps and used to study the spatial distribution of new HIV diagnoses in Catalonia (2012-2016) and associated risk factors at the small area level (ABS, acronym for "basic health area" in Catalan). Incident cases were modeled using the following as predictors: type of municipality, prevalence of young men and migrant groups, MSM activity indicators, and other variables at the aggregated level. Results: New HIV diagnoses are heterogeneously distributed across Catalonia. The predictors that proved to be signicantly associated with a higher rate of new HIV diagnoses were ABS located in the city of Barcelona (IRR, 2.520; P<0.001), a higher proportion of men aged 15-44 years (IRR, 1.193; P=0.003), a higher proportion of MSM (IRR, 1.230; P=0.030), a higher proportion of men from Western Europe (IRR, 1.281; P=0.003), a higher proportion of men from Latin America (IRR, 1.260; P=0.003), and a higher number of gay locations (IRR, 2.665; P<0.001). No association was observed between the HIV diagnosis rate and economic deprivation. Conclusions: Ring maps revealed substantial spatial associations for the rate of new HIV diagnoses. New HIV diagnoses are concentrated in ABS located in urban areas. Our results show that, in the case of HIV infection, the socioeconomic deprivation index on which the Catalan government bases its budget allocation policies among the ABS should not be the only criterion used

    La Cartografia parcel·lària del vuit-cents com a font d'anàlisi per conèixer el paisatge històric: Sant Martí de Provençals (1853-1871)

    No full text
    La transformació del paisatge històric a Sant Martí de Provençals i l'inici del procés d'industrialització al municipi han estat estudiats des de diverses perspectives, fonamentalment historiogràfiques i econòmiques. La comunicació aporta una visió diferent mitjançant una anàlisi de caire territorial, a partir de la cartografia parcel·lària i dels documents fiscals que hi estan relacionats, realitzats respectivament per Llorenç Presas i Pedro Moreno els anys 1853 i 1871. En primer terme es descriu la metodologia i les fonts utilitzades en la reconstrucció cartogràfica d'ambdós documents. Fet això, es representen els canvis en els usos del sòl i s'aborda la relació de tots aquests fenòmens amb les noves infraestructures, les condicions legals i els documents de planejament que transformaren profundament el paisatge del municipi al segle XIX

    La cartografía y el estudio de las desigualdades socio-espaciales urbanas

    Get PDF
    [spa] El objetivo principal de esta tesis es analizar de manera crítica la relación entre los mapas y las desigualdades socio-espaciales urbanas. Para ello se han identificado un conjunto de limitaciones, problemas y posibilidades respecto a las prácticas cartográficas urbanas que ofrecen una visión más compleja del papel de los mapas en relación a la justicia urbana. La investigación se organiza entorno a tres cuestiones. En primer lugar, señalar los problemas derivados de una visión limitada sobre qué es y cómo deben estudiarse las desigualdades sociales en el contexto urbano e identificar algunas propuestas teóricas para repensar su estudio. En segundo lugar, caracterizar las distintas posiciones adoptadas respecto a los mapas urbanos y señalar los principales retos conceptuales y metodológicos al utilizar los mapas como herramienta de investigación ante los problemas sociales urbanos. Finalmente, identificar un conjunto de aportaciones y estrategias cartográficas que configuran una actitud crítica, reflexiva y propositiva hacia los mapas. Los cambios que han experimentado las prácticas cartográficas en las últimas décadas, tanto conceptuales como tecnológicos, han situado a los mapas en una posición crucial respecto a las desigualdades urbanas que puede entenderse de cuatro maneras relacionadas. Por un lado, los mapas representan el espacio urbano a través de un complejo proceso de abstracción que simplifica la complejidad social de la vida urbana y condiciona la utilidad y efectividad de las medidas públicas, que utilizan la mirada cartográfica sin cuestionar los causas que producen las desigualdades. Por otro lado, las prácticas cartográficas tienen un papel dual respecto al espacio urbano, ya que ofrecen una mirada útil y estratégica sobre la ciudad que puede llegar a ser una fuente de injusticias urbanas. Por esta razón es importante entender los mapas como artefactos visuales complejos y problemáticos, situados en contextos sociales particulares que utilizan su poder para sus intereses. Sin embargo, las prácticas cartográficas actuales también aportan una perspectiva útil para estudiar y combatir las desigualdades de manera más efectiva y equitativa. Para ello es necesario ampliar nuestras ideas sobre qué son los mapas urbanos, recuperar e incorporar otro tipo de experiencias, metodologías y representaciones cartográficas alternativas, establecer un diálogo entre todas aquellas personas que están actualmente utilizando los mapas en la ciudad y aquellas que están pensando en la cartografía, el espacio urbano y la justicia de manera crítica y finalmente desarrollar nuevos modos cartográficos que permitan dar voz a aquellos colectivos vulnerables y oprimidos e imaginar otros futuros urbanos.[cat] L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar d'una manera crítica la relació entre els mapes i les desigualtats socioespacials urbanes. Per a assolir-lo s'han identificat un conjunt de limitacions, problemes i possibilitats respecte a les pràctiques cartogràfiques urbanes que ofereixen una visió més complexa del paper dels mapes en relació a la justícia urbana. La investigació s'organitza al voltant de tres qüestions. En primer lloc, assenyalar els problemes d'una visió limitada sobre què és i com s'han d'estudiar les desigualtats socials en el context urbà i identificar algunes propostes teòriques per a repensar el seu estudi. En segon lloc, caracteritzar les diferents posicions adoptades respecte als mapes com a eina de recerca davant els problemes socials urbans. Finalment, identificar un conjunt d'aportacions i estratègies cartogràfiques que configuren una actitud crítica, reflexiva i propositiva cap als mapes. Els canvis que han experimentat les pràctiques cartogràfiques en les darreres dècades, tant conceptuals com tecnològiques, han situat als mapes en una posició crucial respecte a les desigualtats urbanes que es pot entendre de quatre maneres relacionades. Per una banda, els mapes representen l'espai urbà a través d'un complex procés d'abstracció que simplifica la complexitat social de la vida urbana i condiciona la utilitat i efectivitat de les mesures públiques, que utilitzen la mirada cartogràfica sense posar en qüestió les causes que produeixen les desigualtats. D'una altra banda, les pràctiques cartogràfiques tenen un paper dual respecte l'espai urbà, ja que ofereixen una mirada útil i estratègica sobre la ciutat que pot arribar a ser una font d'injustícies urbanes. Per aquesta raó és important entendre els mapes com a artefactes visuals complexes i problemàtics, situats en contextos particulars que utilitzen el seu poder per als seus interessos. Tanmateix, les pràctiques cartogràfiques actuals també ofereixen una perspectiva útil per a estudiar i combatre les desigualtats de manera més efectiva i equitativa. En relació a això és necessari ampliar les nostres idees sobre què són els mapes urbans per a recuperar, incorporar altres experiències, metodologies i representacions cartogràfiques alternatives, establir un diàleg entre aquelles persones que estan actualment utilitzant els mapes a la ciutat i aquelles que estan pensant en la cartografia, l'espai urbà i la justícia de manera crítica i finalment desenvolupar nous modes cartogràfics que permetin donar veu a aquells col·lectius vulnerables i oprimits, així com imaginar altres futurs urbans.[eng] The main aim of this thesis is to analyse critically the relationship between maps and urban socio-spatial inequalities. We do so by identifying a set of limitations, problems and openings in urban mapping practices that offer a more complex view of the role maps play in relation with urban justice. The research is organized around three issues. First, to point out the problems of derived from a limited vision about what urban inequalities are and how they should be understood within the urban context and to identify some theoretical proposals to rethink their study. Secondly, to characterize the different positions adopted regarding urban maps and to point out the main conceptual and methodological challenges when using maps as a research tool for understanding urban social problems. Lastly, to identify a set of contributions and cartographic strategies which shape a critical, reflexive and propositional attitude towards maps. The conceptual and technological changes that cartographic practices have undergone over the last decades have placed maps in a crucial position regarding urban inequalities that can be understood in four related ways. On the one hand, maps represent urban reality through a complex process of abstraction, which simplifies the social complexity of urban life and conditions the usefulness and effectiveness of public measures, which use the cartographic gaze without questioning the causes that produce inequalities. On the other hand, maps play a dual role with respect to the urban space, since they offer a useful and strategic view of the city that can become in some moments a source of urban injustices. For this reason it is important to understand maps as complex and problematic visual devices, embedded in particular social contexts that use their power to their own interests. However, current cartographic practices also provide a useful perspective to studying and combating urban injustices in more fair and productive ways. To do this, it is necessary to expand our ideas on what urban maps are; to recover and incorporate other alternative experiences, methodologies and cartographic representations; establish a dialogue between all those people who are currently using maps in the city and those thinking critically about cartography, urban space and justice and finally to develop new urban cartographic modes to give voice to those vulnerable and oppressed groups, as well as to imagine other urban futures

    Maps and the digital transition: an opportunity for critical urban geography

    No full text
    La geografía urbana crítica se encuentra en una posición privilegiada para aprovechar las oportunidades que ofrece la transición digital cartográfica. Para conseguir este objetivo es necesario, sin embargo, desarrollar unas prácticas cartográficas renovadas y creativas. En este artículo destacamos algunas aportaciones, realizadas desde la denominada cartografía crítica, útiles para entender las limitaciones que impone el mapa como herramienta de investigación. También identificamos algunos ejemplos cartográficos que muestran las ventajas de representar el espacio social urbano desde concepciones espaciales diversas. Una aproximación cartográfica más reflexiva e imaginativa puede ser útil también para aquellas personas y colectivos que empiezan a realizar mapas sin mucha experiencia cartográfica previa ni conocimientos formales sobre los efectos que tienen los mapas sobre la realidad que tratan de representar

    Prácticas cartográficas para una geografía feminista : los mapas como herramientas críticas

    No full text
    Los cambios tecnológicos y conceptuales experimentados por la cartografía y los sistemas de información geográfica (SIG) en las últimas décadas han redefinido el papel y las posibilidades de los mapas como herramientas de investigación. En este artículo analizamos las contribuciones producidas en el contexto de las geografías feministas para recalibrar el papel y el potencial de las representaciones cartográficas actuales. Por un lado, sus propuestas han logrado afirmar la necesidad de adoptar una posición reflexiva hacia los mapas, tanto en el momento de su producción como en su uso y efectos. Por otro lado, la apropiación de estas tecnologías cartográficas desde posiciones feministas ha logrado transformar las prácticas cartográficas de manera aplicada y estratégica. Al convertirlas en tecnologías compatibles con sus principios, contienen un enorme potencial para toda persona o colectivo que utilice los mapas y los SIG como herramientas críticas y emancipadoras.Els canvis tecnològics i conceptuals experimentats per la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG) en les darreres dècades han redefinit el paper i les possibilitats dels mapes com a eines de recerca. En aquest article analitzem les contribucions produïdes en el context de les geografies feministes per revisar el paper i el potencial de les representacions cartogràfiques actuals. D'una banda, les seves propostes han aconseguit afirmar la necessitat d'adoptar una posició reflexiva cap als mapes, tant en el moment de la seva producció com en el seu ús i efectes. D'altra banda, l'apropiació d'aquestes tecnologies cartogràfiques des de posicions feministes ha aconseguit transformar les pràctiques cartogràfiques d'una manera aplicada i estratègica. En convertir-les en tecnologies compatibles amb els seus principis, contenen un enorme potencial per a tota persona o col·lectiu que utilitzi els mapes i els SIG com a eines crítiques i emancipadores.The technological and conceptual changes experienced by cartography and geographic information systems (GIS) in recent decades have redefined the role and potential of maps as research tools. However, it is in some areas of feminist geography where some of the most profound and influential reflections and contributions to recalibrate the role and potential of cartographic representations have occurred. On the one hand, their proposals have managed to affirm the need to adopt a reflective position towards their use. On the other hand, the commitment and appropriation of these cartographic technologies from feminist positions have managed to transform these tools and convert them into research technologies compatible with feminist principles and also with an important critical potential for any person or groups that use maps and GIS.Les changements technologiques et conceptuels dont la cartographie et les systèmes d'information géographique (SIG) ont fait l'objet au cours des dernières décennies ont redéfini le rôle et les possibilités des cartes en tant qu'outils de recherche. Cependant, c'est dans certains domaines de la géographie féministe que des réflexions et des contributions parmi les plus profondes et les plus influentes ont été produites pour recalibrer le rôle et le potentiel des représentations cartographiques. D'une part, leurs propositions ont réussi à affirmer la nécessité d'adopter une position réflexive vis-à-vis de leur utilisation. Par ailleurs, l'engagement et l'appropriation de ces technologies cartographiques par des positions féministes ont permis de transformer ces outils et de les convertir en technologies de recherche compatibles avec leurs principes ainsi qu'avec un potentiel critique énorme pour toute personne ou tout groupe utilisant des cartes et des SIG

    The role of socio-demographic determinants in the geo-spatial distribution of newly diagnosed HIV infections in small areas of Catalonia (Spain)

    Get PDF
    Background: Spatial visualization of HIV surveillance data could improve the planning of programs to address the HIV epidemic. The objectives of the study were to describe the characteristics and the spatial distribution of newly diagnosed HIV infection in Catalonia and to identify factors associated with HIV infection rates. Methods: Surveillance data from the national registry were presented in the form of descriptive and ring maps and used to study the spatial distribution of new HIV diagnoses in Catalonia (2012–2016) and associated risk factors at the small area level (ABS, acronym for “basic health area” in Catalan). Incident cases were modeled using the following as predictors: type of municipality, prevalence of young men and migrant groups, GBMSM activity indicators, and other variables at the aggregated level. Results: New HIV diagnoses are heterogeneously distributed across Catalonia. The predictors that proved to be significantly associated with a higher rate of new HIV diagnoses were ABS located in the city of Barcelona (IRR, 2.520; P < 0.001), a higher proportion of men aged 15–44 years (IRR, 1.193; P = 0.003), a higher proportion of GBMSM (IRR, 1.230; P = 0.030), a higher proportion of men from Western Europe (IRR, 1.281; P = 0.003), a higher proportion of men from Latin America (IRR, 1.260; P = 0.003), and a higher number of gay locations (IRR, 2.665; P < 0.001). No association was observed between the HIV diagnosis rate and economic deprivation. Conclusions: Ring maps revealed substantial spatial associations for the rate of new HIV diagnoses. New HIV diagnoses are concentrated in ABS located in urban areas. Our results show that, in the case of HIV infection, the socioeconomic deprivation index on which the Catalan government bases its budget allocation policies among the ABS should not be the only criterion used
    corecore